Els contes de l'àvia: Històries fantàstiques tardor

Un traïdor que es fa dir Expiació camina pel Casentino amb el seu crim escrit al pit. Cada nit, allà on prova de dormir, els mobles li ballen sols per l'estança i la creu vermella del seu escut treu flames fins que no clareja. La seva penitència és aguantar sense revenja tots els insults que li facin, i el poble de Bibbiena l'apedrega mentre ell els dona les gràcies. És un dels dotze contes d'aquest quart i últim volum, i és el més fosc de tots quaranta-cinc. També hi trobareu un noi desheretat que amansa el lleó del Sultà de Constantinoble i el fa servir per alliberar tots els presoners cristians de la ciutat. Un Podestà que posa una essa davant de cada paraula, i cinquanta nois que l'esperen a la porta de missa amb paelles a la mà, oferint-se a fregir-li el nas. Una dona tan lletja que el poble se senya en veure-la, que es talla els cabells, es posa els vestits del seu pare i abandona casa seva per mantenir viu un desconegut. I un home que >Entre conte i conte s'acaba la història que ha corregut per sota dels quatre volums. L'Annina es casa, el fill de la Vezzosa neix la nit de Nadal, i la vella Regina explica l'últim conte que sap. Emma Perodi (1850-1918) dirigia el Giornale per i bambini, la revista que havia publicat Pinotxo per entregues, quan va escriure aquests quaranta-cinc contes per a la premsa popular. L'obra està construïda en quatre parts, una per cada temps de l'any pagès; aquesta quarta va de l'Assumpció a la verema. Quart i últim volum de la primera traducció de Perodi al català. Es pot llegir sol. Aquesta edició porta pròleg, nota del traductor i una nota final sobre el conjunt de l'obra.